Dos alumnes de Primària, guardonats
Aquest 1r trimestre ens ha deixat una sorpresa a Primària. Dos alumnes de 6è, la Clara Congost (accèssit) i en Nil Galeote (1r premi), han estat guardonats per la seva participació a l'activitat el dia que vaig néixer, organitzada per edu365.com i El Diari dels Estudiants, de La Vanguàrdia. Des d'aquí volem mostrar els seus treballs i felicitar tots els alumnes de Cicle Superior que hi han participat.
També podeu visitar la web del diari aquí.
Els mestres de Cicle Superior ens en fan cinc cèntims del procés:
Avui hem anat a recollir els premis. Dos nois de sisè de primària de la nostra escola han estat premiats en el concurs " el dia que vaig néixer".
Aquest concurs, organitzat conjuntament pel portal d'Educació Edu365 i el diari de l'estudiant de la Vanguardia, convocava alumnes de cinquè , sisè ,1r i 2n d'ESO de tot Catalunya dins la mateixa categoria, relacionant noves tecnologies, articles de diari i expressió escrita en un sol fet.
Als nens de cinquè i sisè els vam comunicar que hi havia aquesta proposta i els vam donar d'alta d'usuari del portal, així com del correu electrònic , prèvia autorització de les famílies.
Llavors , amb la clau d'usuari, vam entrar dins l'hemeroteca de La Vanguardia, on van accedir al diari publicat el dia en què cadascun d'ells havia nascut. Calia escollir un article o un anunci d'aquest diari i, a partir d'aquí, desenvolupar un escrit no més extens de 900 paraules.
Cada nen, segons el que havia escollit, escrivia en l'ordinador el seu text, el treballava , el matisava…finalment el revisava amb el corrector ortogràfic. En acabat, amb l'ajut del mestre, el copiava i l'enviava per internet .
Com anècdota us explicarem que quan vam començar a treballar teníem poc temps per presentar-nos. Tot i així vam seguir endavant. Baixar el diari per internet era un procés molt lent, però no ens vam desanimar. I vam decidir continuar i comprometre'ns en el treball, malgrat que potser faríem tard per presentar-lo.
Però sembla ser que el nostre problema el tenien també altres escoles ja que el termini de lliurament era molt ajustat…i la mateixa organització el va ampliar: ens donaven més dies.! I així vam poder accedir-hi tots.
Vam participar molt engrescats i il·lusionats a la recerca del mot ben trobat.
I aquest premi l'han guanyat tots els nens/es de cicle superior que van escriure la seva història; és un premi a la constància, a la participació de tots ells i a la feina ben feta. Felicitats a tots/es!
Els mestres de Cicle Superior.
21 de desembre del 2005
El paper de diari (Nil Galeote)
Eren les quatre del matí del vuit de setembre del 1994. En el món de les cigonyes porta-bebès s’han acabat els mocadors perquè la FMPB (Fàbrica de Mocadors Porta-Bebès) s’havia espatllat i no havia tornat cap cigonya amb mocadors lliures.
I qui havia de néixer aquell dia? Jo. Llavors es van reunir totes les cigonyes porta-bebès de tot l’univers per posar fi a aquell problema. I van decidir que, en comptes de mocadors, farien servir papers de diari. I així és com vaig néixer jo, caigut del cel amb un paper de diari. Vaig foradar un sostre durant la caiguda i vaig aterrar dins d’una banyera, plena, per sort. Però el paper va voleiar una mica més enllà i no es va mullar. Tan bon punt em vaig posar a riure, van arribar els meus pares, que estaven esmorzant. De seguida em van agafar i portar a un lloc que no sabia què era. Llavors el meu pare va veure que hi havia un paper de diari al terra i es va posar a llegir la notícia, que deia això:
DIJOUS, 8 de setembre
GRAN RETIRADA
Els últims soldats aliats, francesos, anglesos i americans,
es retiren de Berlín i per fi s’acaba aquesta guerra de
mig segle que semblava interminable. I finalment a aquesta
aquesta Alemanya antigament dividida quan les tropes
restants......... bla bla blabla...
Francesc Escudella Caldo
El meu pare va deixar caure el paper, bocabadat.Era un full de diari de feia uns quants anys. Va córrer cap a la mare per anunciar-li la notícia dient coses murs i aliats i parlant sobre RDAs, “Good bye Lennins” i coses que jo entenia més aviat com a <<Hnsjjfdnj anw’h-tytutitlf frol-Dargd sbrottc..>>.
Els meus pares van anar corrent cap a on el pare havia deixat el paper de diari... i només m’hi van trobar a mi.
No van parar de buscar-lo preguntant-me on l’havia deixat, però l’únic que vaig poder entendre va ser “Berlín”.
Només al cap d’una estona, van adonar-se de que tenia la boca plena.Me la van fer obrir i en va sortir el paper de diari, fet a trossets i, segurament, no tot.
Degut a aquests esdeveniments, sempre he tingut presents al meu cor (o, més aviat, a la meva panxa) tot el que va passar durant la Segona Guerra Mundial i els conflictes entre cultures.
Des d'aquí, moltes felicitacions a tots dos.
Júpiter, l’astrònom i jo (Clara Congost)
Mentre el cometa “Shoemaker-Levy” s’apropava a la llum que produiria la seva gran explosió contra Júpiter, jo m’apropava a la llum de la vida.
Molt lluny d’aquí, a Canàries, a l’observatori del “Parque de los Muchachos”, un senyor s’estava preparant per veure la col·lisió del planeta.
Jo estava a dins de la panxa de la meva mare, però tot i així sentia com el televisor deia: “...aquesta nit, a partir de les 21:45, Júpiter serà el planeta més brillant de la història! ...” Estava tant cansada de sentir sempre una senyora que explicava les notícies, i tenia tantes ganes de veure per on sortia la veu de la senyora, que em vaig posar a donar patades.
Encara més lluny, a l’univers, el cometa “Shoemaker-Levy” s’apropava al planeta Júpiter, i li faltava poc per entrar a l’atmosfera.
Després de les contraccions, la meva mare, el meu pare i jo, havíem anat a l’hospital .
El cometa va entrar a l’atmosfera de Júpiter.
L’observador va preparar la cambra fotogràfica.
Llavors, vam entrar a la sala de parts. Tothom estava garratibat, menys la mare, que cridava i es movia tota l’estona. Els metges van agafar-me pel cap, cosa que em va fer molt de mal, perquè em van posar un dit a l’orella. Llavors vaig veure molta claror, igual que l’astrònom que va veure la claror que va produir la gran col·lisió i el planeta va desaparèixer.
I jo vaig néixer.
