|
|
Tothom situa el
principi de la
Vila de Gràcia amb l'establiment, el 17 de gener de 1626,
del noviciat dels carmelites descalços al convent de Nostra
Senyora de Gràcia, que va rebre el nom de Els Josepets, a
causa dels seus ocupants. Aquest convent va ser construït
gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau,
conseller de la ciutat de Barcelona, i de la seva esposa,
Lucrècia Balcells, que va passar pel dolor de perdre els
seus set fills. A l'entorn del convent van anar sorgint-hi una
sèrie de masies, la més important de les quals
era Ca n'Alegre (1688). No obstant, dos segles enrera, al segle XV, es
va establir l'ordre dels franciscans, al convent de Jesús, i
el segle XVI es va construir el monestir del Montcalvari, pertanyent
als Caputxins Vells, que va ésser
destruït el 1714.
A
començament del segle XVIII a la vila hi havia un total
d'onze propietaris amb les seves respectives famílies, Unes
dècades després d'economia bàsicament
agrària va començar a diversificar-se; llavors
van sorgir els primers artesans i menestrals. Segons ho consigna un
document de 1767, el territori rep ja el nom de Gràcia.
|

Els
Josepets (1870)
Arxiu Històric de
Gràcia.
|
Durant
el segle XVIII, Gràcia consolidà la que seria la
seva estructura social durant molts anys, entre zona rural i zona
d'estiueg dels burgesos barcelonins. Prova d'això
és la gran quantitat de torres i segones
residències pertanyents a famílies adinerades A
finals del segle XVIII i principis del segle XIX, la zona que avui
anomenem Gràcia era poc poblada, els tres nuclis
més importants eren els que havien crescut al voltant dels
convents de la zona: el de Jesús (a l'inici del Carrer
Gran), el del convent dels Josepets (la zona de l'actual
Pça. Lesseps), i el dels Caputxins Vells (situat per la zona
on actualment hi ha el Mercat de l'Abaceria Central).
Documentació de l'època demostra que, almenys dos
d'aquests nuclis no s'avenien gaire (el de Jesús i el de
Josepets), i fins i tot apareix en un d'aquests documents un alcalde
del "Barri del carrer Jesús": Josep Fatjó.
|